Los docentes van al Consolat para darle doce calabazas al Govern

Indocentes parasitos

Las calabazas que imagino habran comprado en Cataluña, se las podria regalar entre ellos, no son mas que comisarios politicos dedicados al adoctrinamiento politico de nuestros hijos.

Tienes que sustituir el vista Mallorca por Visca Cataluña porque tu ni eres mallorquín ni te crees lo que dices. Vete a tu Cataluña y déjanos vivir en paz como MALLORQUINES sin ningún conflicto con nadie.

En vez de dar, por enésima vez, otro espectáculo ridiculo y lamentable, mas les valdría a los "indocentes" hacer cabello de ángel con las calabazas y endulzar sus vidas avinagradas por sus localismos, falta de preparación técnica y reiterado pataleo sin ningún exito. Llamarían mas la atención de los que les apoyan, montando "castellets" en la plaza de Cort, o bailando "se jota de se potada" en la Plaza de Cataluña ¡¡ Vaya tropa...

Recoranta cavallets de putes!!! Què estan de ben alimentats aquests de sa camiseta verda... Quin panxots que passejen!!!

MENOS SAMBA Y MAS TRABAJAR , ATAJO DE VAGOS INDECENTES . Y PENSARAN QUE HACEN GRACIA , LO QUE DA ES PENA , VER A LOS QUE TENEMOS EDUCANDO A NUESTROS HIJOS

Con la grasa abdominal que les sobra a todos los de la foto se podrian forrar varios institutos. Menuda basca, menudo ejemplo de profesorado y menudos vividores a costa del erario publico

"Coherente" totalmente de acuerdo contigo. Estos mal llamados representantes de los "docentes", son tan cobardes que no dicen la verdad sobre sus fines: catalán, catalán y catalán. Ignoran y menosprecian los art. 3 y 4 de nuestro Estatuto de Autonomia.

No se qui es mes carabassa , si les dotze carabasses que tenen dins les mans , o be les carabassotes vestides de verd encapsalades pel carabassat numero 1 es senyor caldentey.

És ben coneixedor que ets parent d'en Joan Alcover, basta veure com domines la seva llengua...

Totalment d´acord amb tu "coherente".

Soy sobrino biznieto de Joan Alcover. No profanes la poesía de Costa i Llobera para arrimar el ascua a tu sardina independentista absurda. Quiero mucho a Catalunya y a los catalanes, primera región de España, y como malloquín me siento identificado con su cultura y sus tradiciones, pero Catalunya no ha sido jamás Reino ni Estado, repasa la historia coherente. Por tanto, no se puede reivindicar lo que no se ha sido ni existe. Y si se trata de votar, votamos todos. En consecuencia, quiero que mis hijos y mis nietos se eduquen en castellano, catalán e inglés, y lo antes posible. Estoy con el Govern, valiente ante esta chusma catalanista y comunista, sin respaldo, -tenemos mayoría absoluta-, que quiere reducirnos al monolinguismo retrogrado catalán, éste es su único objetivo, no lo dudes.

REFLEXIÓ SOBRE EL CONFLICTE A LES AULES DE LES ILLES BALEARS ...té el llamp i l’oratge per glòria i per delit... El pi de Formentor Miquel Costa i Llobera Sovint, allunyat de Mallorca, quan me puny al cor allò que els gallecs anomenen “morrinha” escolt aquest poema de Miquel Costa i Llobera, la dolçor del seus versos i la melosa entonació de Maria del Mar Bonet, l’acompanyament de la coral universitària... són un bàlsam contra l’enyorança de la terra; el record de les arrels sempre engega espurnes que escalfen el present i te sempentegen a somiar amb el futur. Faig venir a col•lació aquesta reflexió per la vergonyosa actitud del govern del partit popular, post- Matas, post-Canyelles, embarrancat en ell mateix aquesta legislatura, especialment en contra del català i amb especial animadversió pel que fa a l’escola en català. Propòs que els dirigents del Partit Popular de les Illes Balears, escoltin, llegeixin, i cantin “El pi de Formentor” abans de posar-se a negociar amb els sindicats, després mirin si dintre del seu cor no se remena res; crec que si després d’intentar sentir dins del cor aquests versos, no senten cap emoció, el que han de fer és presentar la dimissió d’immediat, perquè l’absència d’emocions davant les pròpies arrels només se produeix quan no són les pròpies arrels, i si la seva voluntat no és servir aquesta terra, si no volen forjar un futur de normalització per a la pròpia llengua, cultura i identitat, almanco que siguin sincers i ho diguin abans que la gent vagi a votar, així comprovarem tots on és la majoria silenciosa, per ventura, la polarització cap a on han duit la societat civil balear, els reventarà algun dia al damunt. Convé reconèixer que a les Balears, el sentiment nacionalista ha estat minoritari, tot i així, hi ha hagut una convivència del sentiment insular amb una adhesió a España amb diferents graus de sensibilitat, una cosa semblant podríem dir respecte del sentiment illenc cap a Catalunya. Me ve a la memòria, i tot sia per afegir un to humorístic, en “Guy de Forestier” en la seva obra mestra “Queridos mallorquines”; recordem que segons ell, a Mallorca hi ha tres maneres de designar el qui ve de fora: el foraster (castellà), el català i l’estranger, la qual cosa me fa pensar que a l’inconscient col•lectiu popular, l’aborigen mallorquí se sent diferent del peninsular castellà, del català i de l’estranger, encara que allò que el vertebràs no hagi estat la llengua, almanco fins enguany. Crec que tots aquest tòpics sobre el foraster, català, estranger i mallorquí han funcionat fins ara, és a dir, fins la presidència d’en Bauzà; estic convençut que l’èxit del partit popular com a força política majoritària a les illes a les anteriors eleccions, s’ha degut en gran mesura, perquè la percepció del PP que el mallorquí del carrer sentia, no era la d’un partit massa foraster, ni català ni estranger, sinó la d’un partit illenc, adherit a España però amb matisos i sensibilitats diferents. També crec que la sobre identificació dels partits nacionalistes amb el catalanisme polític, ha estat vista amb recels en el passat, i el seu missatge no ha arribat a ser un mínim eix vertebrador de la societat balear. El diumenge 29 de setembre es va trencar amb els tòpics i crec que es va mostrar un canvi en la societat balear, que ha trobat a la fi en la llengua pròpia el seu eix vertebrador. El viratge del PP cap a l’Ítaca espanyolista, pre-constitucional, re-centralitzadora, ha fet un “resset” emocional respecte del que la majoria de ciutadans de les Illes Balears senten, almenys els que són catalanoparlants. Clarament s’ha destapat el que hi ha darrera en Bauzà i la seva cort, ells només són els actors d’una obra dirigida pels ideòlegs madrilenys de la FAES. Aprofitant la buidor de poder al partit derivada de la corrupció política de l’era Matas, aprofitant una llei electoral obsoleta de llistes tancades, es va posar el PP de les illes a la safata de la FAES. La derogació de lleis que protegien l’ús del català, la broma del LAPAO, l’enquistament de les relacions amb Catalunya... són diferents tentacles del mateix paradigma: el nacionalisme espanyolista de la dreta tradicional ha tornat a segrestar la idea d’Espanya, l’ha acomodada als seus interessos. La dreta etnocentrista i monolingüe castellana està matant la possibilitat d’una Espanya plural, on puguin encaixar els altres que no són com ells. Estic segur que molts de mallorquins que mai s’havien sentit atrets per postures pro- catalanistes, ara se senten més propers, perquè en el rerefons d’aquesta manera de fer política hi ha el menysteniment d’allò que no és culturalment castellà., i això no és una altra cosa que dir-te a la cara (si ets catalanoparlant) que ets un ciutadà de segona. Crec que les Illes són ara mateix l’escenari d’un duel que se seguirà intensificant al llarg i ample de la geografia de l’estat espanyol, ells tenen el poder, les diputacions, els governs, els ajuntaments, mitjans de comunicació, ara o mai, deuen pensar. A l’altre costat de l’arc polític, nacionalistes, sindicalistes, socialistes, no saben o no poden articular una resposta unitària, engrescadora i suficientment pesant com per fer-hi front, supòs que arreu d’Espanya la catalanofòbia dóna masses vots com per no tenir-la en compte. Les nostres illes, són ara mateix un camp de proves d’involució en la pluralitat d’Espanya, i d’involució en qualitat democràtica. El que tots aquests “politicants” del “nou pp balear” no esperaven, era que la societat balear, tradicionalment poc motivada a la contestació política i social, respongués com ho va fer. No crec ni d’una hora enfora, que la majoria dels 100.000 manifestants del dia 29 de setembre fossin nacionalistes radicals, ni independentistes, el que sí crec, és que el poble que es va manifestar no vol estar dividit en dues castes socials: la castellanoparlant, blindada en els seus drets lingüístics, i la balear catalanoparlant relegada al ball de bot i al cant de la sibil•la. El poble, malgrat la sordesa del PP, va dir al govern que no volen ser de segona, la nostra escola, la nostra vida, la nostra terra té una llengua que ningú mai no mos podrà manllevar, que és la nostra riquesa i el nostre orgull. Si els polítics de la dreta espanyola fossin una mica més llestos haurien de saber que si no canvien la seva actitud els que marxaren a favor del català el passat diumenge 29 de setembre, potser un dia ho facin per emancipar-se d’Espanya, com ja ho ha fet el poble de Catalunya. Només se m’acut per acabar tornar a citar Mn Costa, Amunt ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil•les aniran per la ventada com l'au dels temporals. Visca Mallorca

Cansinos...