Sa travelada de sa Llei de Normalisació Lingüista (LNL)

Ara he sabut que fa trenta anys varen fer una llei per normalisar-me, bé, físicament no, però a sa llengua que xerr i que és part meva.

Qualcuns consideraren que xerràvem una cosa estranya. Uns espavilats, fanàtics viscerals de no se sabia què, intuïren un negoci a la vista que podria esser molt lucratiu, tant econòmicament com culturalment en ajuda d'uns interessos ocults en aquells moments, que ja han sortit a llum sense cap rubor.

Se tractava d'imposar una pronunciació a sa qual es balears no estam avesats i paraules que mai hem usat. Aquesta manera de xerrar mos produeix una enorme dificultat per no estar-hi acostumats. Això significava: noves normes, llibres, estudis, professors, traductors, normalisadors, etc. O sigui, doblers a repartir entre ets espavilats i polítics pocavergonyes.

Segons se desprèn de sa paraula normalisar, entenc que abans xerràvem i continuam fent qualque cosa anormal. Però jo no me n’he donat compte mai. Durant tots aquests anys he xerrat de sa mateixa manera.

Sa conclusió a sa que he arribat en tots aquests anys ha estat, que es que xerren anormalment són ells, especialment en públic si duen un discurs escrit, però quan han de replicar sense cap paper els surt sa vena de “anormalisats”. Per no xerrar de lo que passa en privat, xerren exactament igual que jo.

Solen esser tots uns estufats, creguts, que els hi costa Déu i ajuda continuar xerrant en sa seva forma engolada i embolicada en una superioritat cultural irreal, i clar, a sa més mínima tornen a sa seva pleta, es seu xerrar de sempre.

Per això sa llei que anomenen, Llei de Normalisació Lingüística (LNL), ha estat tal fracàs durant aquests trenta anys, que lo únic que ha conseguit ha estat es despreci a s'imposició d'una llengua que només es sentir es seu nom –català– produeix granets a sa pell de s'immensa majoria des balears.

Tampoc els ha anat millor an es medis de comunicació que han intentat, a pesar de ses seves moltes subvencions, es que siguin llegits per un mínima quantitat de lectors; tots han fracassat. Ets organismes oficials i per imposició, són ets únics que s’han vist obligats a que es seus texts siguin escrits en aquesta forçada manera d'escriure i desestimada pes ciutadans de Balears.

Tan sols han conseguit que sigui sa llengua des “doctes il·luminats” escriptors “anormalisats”, que únicament són llegits pes seus fanàtics seguidors i que es seus llibres siguin subvencionats per enormes quantitats de doblers, i en quant a vendes, com deia es coverbo:

-Hola! vull que sàpigues que vaig comprar es teu llibre - Ah, ¿vares esser tu?.