Qui mana a Catalunya

Un comú denominador del nacionalisme espanyol de dreta i d'esquerra és l'assumpció d'una mitologia de tòpics difosos sobre el procés que viu el Principat de Catalunya. Un dels tòpics estructurals del discurs compartir és que tot el que passa es deu a una estratègia errònia de Mas i una beguda d'enteniment col·lectiva de la classe política catalana

Aquest dimarts passat l'entrevista a Junqueras fou trending tòpic mundial. Segurament algú pot pensar que darrera aquest fet hi ha un complex aparell comunicatiu d'aparells polítics. El milió i mig de persones que es manifestaren fa dos setembres i les que es tornaren a manifestar encadenades el darrer setembre potser eren convocades per email per les estructures de partit... Evidentment ho dic amb ironia. Comparem aprop. L'Estat espanyol, amb sis vegades més població no ha tret al carrer aquestes xifres ni pel 23F. Per reivindicar la democràcia no s'ha manifestat tanta gent a l'Estat Espanyol com al Principat per reivindicar la independència.

Potser algú encara pensa que el president de la Generalitat i tots els diputats del Parlament que han seguit les directrius dels manifestants estan autoritzats per "pactar" res alié a la consulta amb Rajoy. Potser algú pensa que el dinar a la finca de Fonteta entre ministres, polítics convergents i alguns empresaris pot servir per pactar "un pacte fiscal" o qualque coseta que servirà per retornar a l'onze de setembre un aspecte més de "Pont de la Puríssima"... El que no entenen, i ara ja és massa tard, és que cada argument de la força, de la negació, de la superioritat o del despreci sedimenta a una gran massa crítica que ja no s'informa sols per mitjans tradicionals del poder establert. Tot això de set o vuit anys ençà a botit pels aires i segurament hi té molt a veure l’irrupció de la xarxa social. Ara, aquest ciutadans informats, ja saben que segurament Catalunya haurà d'assumir la part de deute espanyol que li toca si s'independitza, però també sap que si no ha fa, haurà d'assumir la que li toca i la que no li toca. I en aquest sentit alerta als mallorquins que tenim tots els números de pagar més encara... Les incerteses de la independència són molt millors que les certeses de romandre a Espanya. No entenen que Mas, Junqueras, Herrera o Fernandez són titelles de la voluntat del poble. Ep, els que ja erem independentistes fa vuit anys, ens sentim molt bé en aquest paper titellístic. La gent que es manifestà, no poden entendre que les solucions del dinar de "fonteta" per la gent que no pertany a cap Consell d'Administració de cap gran empresa, són solucions d'això mateix, de pa i fonteta, i en definitiva, a n’aquesta gent, a la que m’incloc, ja no ens alimenten les molles, volem el pa sencer.