Pobre Cala Gamba
martes 05 de octubre de 2021, 09:43h
Aquesta és l’exclamació que m’ha suscitat la notícia de la intenció de crear una marina seca de més de 2.000 m2 a Cala Gamba, reomplint de terra i formigó bona part de l’aigua de la cala, cosa que suposaria la destrucció d’un patrimoni natural irrecuperable, quan actualment es prodiga la protecció del territori que ens queda lliure i salvaguardar els valors naturals, com ha fet el Club Nàutic Cala Gamba amb la reestructuració de molls en lloc de créixer, la creació d’un Ecomuseu per exposar els valors naturals i històrics, i la protecció a la navegació tradicional amb vaixells de fusta, amb la creació d’una flota de vela llatina que no seria aventurat dir que és de les més interessants de la mediterrània occidental, la qual cal veure. A més de la massificació que suposaria cal considerar la quantitat de gent inexperta que actualment s’aventura a la mar creient que és com una carretera i el vaixell és un vehicle que es maneja amb un volant i una palanca, basta veure la quantitat d’accidents marítims que darrerament es produeixen.
La raconada on es pretén fer, al recés del contramoll del club, actualment és utilitzada per pàdels, caiacs i taules per l’aprenentatge infantil que fa goig veure’ls, mentre que una marina seca es podria fer a qualsevol altra banda i el varador públic ja existeix quasi devora. Aquesta instal·lació incrementaria les molèsties que ja causen les motos aquàtiques que concentra el referit varador públic de llevant de la cala, que era la zona més tranquil·la, les quals sovint són insuportables en evolucionar repetidament dins la cala a tot gas en lloc de sortir a mar oberta, i lluny, molt lluny. Un altre factor negatiu seria la congestió de vehicles que es concentraria en una zona on ja resulta difícil trobar un lloc on aparcar. Cala Gamba és un espai molt limitat que no podria suportar aquesta activitat, el club nàutic ha hagut de sacrificar espai interior per destinar-lo a aparcament; per altra banda perdria la seva essència, ja no seria una cala, seria una marina amb un bocinet de mar al costat, cosa que causaria una gentrificació dels seus habitants.
Cala Gamba es va mantenir com una cala més del litoral mallorquí en estat natural fins al 1936 i després de forma acceptable fins als anys seixanta del segle XX, era un petit oasi dins la badia de Palma, com va dir Mateu Garriga. Això era gràcies a trobar-le entre dues instal·lacions militars: la bateria de Torre d’en Pau a ponent i el destacament del seu Reflector a llevant; per la qual cosa, en no haver-hi vials de comunicació amb les zones veïnes, necessàriament s’hi havia d’accedir transversalment des de la carretera. Al recer de ponent, s’Amarador, el 1936 el militar Josep Marqués, construí un petit port esportiu per donar seguretat a les barques dels veïns d’es Coll d’en Rabassa i el 1938 fundà el Club Nàutic Cala Gamba, que 20 anys després fou destruït pel temporal més greu que es recorda, motiu pel qual, després de reconstruir-lo s’hagué de construir l’actual escullera i el contramoll per protegir-lo de l’onatge destructor, però res més, i sempre s’ha rebutjat qualsevol proposta de creixement dins la cala.
L’aigua de Cala Gamba gaudí d’una exuberant vitalitat, d’aquí li ve el nom, fins l’abocament d’arena per fer una platja artificial per als dos hotels que els anys seixanta hi havia, i després amb la “gravilla” que es posava per poder retirar la posidònia morta, la qual en escampar-se sepultà el fons marí i desaparegueren moltes espècies, degradació que consolidà la central tèrmica de GESA amb els seus abocaments d’aigua calenta i contaminants ambientals.
Motius per a la mobilització dels veïns d’es Coll d’en Rabassa no han faltat. Uns històrics com: el 1880 contra les emanacions pestilents d’una fàbrica de guano artificial a Cala Gamba; el 1903 contra la zona polèmica de Torre d’en Pau, que dificultava les construccions; el 1934 contra el camp de tir que obligava les barques allunyar-se una milla i mitja de la costa per navegar rumb a ponent. Altres més recents, com: el 1983 contra la construcció d’un passeig marítim previst al Pla d’Ordenació Urbana de 1970, el Ribas Piera, que havia de ser continuació cap a llevant del de Gabriel Roca; el 1980 contra la construcció d’una plataforma per a la descàrrega de petroliers davant Cala Gamba; el 1982 contra la contaminació ambiental produïda per la central de GESA i l’aeroport; i dins aquest segle, contra la pèrdua dels valors naturals del Carnatge. Esperem que no sigui necessari una nova mobilització per evitar l’atemptat que suposaria la construcció d’una marina seca dins la mar, robant mirall d’aigua a la cala, una vertadera contradicció. Esperem que les autoritats competents reaccionin i ho evitin.
|
|
Si (
No(
![EditMaker [version]](https://www.mallorcadiario.com/imagenes/logo-cibeles-peq.gif){kind=logo}
