Escoltar i rectificar

Aquesta setmana tenia l’article escrit, corregit i preparat per la seva publicació, com sempre la meva dona el va llegir antes d’enviar-lo, com fa cada setmana i me va dir, “No trobes que ja ni ha prou de ficar-te una vegada més amb na Francina?” i vaig pensar que tenia raó, un altre bon amic meu me va comentar el mateix dia “ aquesta setmana estàs molt malsofrit”, jo penso que no hi estava però me va fer reflexionar i pot ser tenien raó, encara que l’escrit que tenia preparat per aquesta no era massa contundent, més aviat lo contrari. La meva filla em va comentar el mateix que la meva dona i a més hi va afegir “quan feies feina no t’hi ficaves amb els Presidents, perquè ara?” per mi hi ha una gran diferència, abans no ho podia fer, estava en actiu, i no era correcte fer cap comentari d’aquest tipus, ara sí!! sempre amb respecte i educació i apel·lant a la llibertat d’expressió, encara que personalment crec que hi ha un límit que jo no he traspassat mai.

Que m’impulsa a opinar, i a vegades criticar a la President i Consellers del Govern de les Illes Balears? En primer lloc el gran interès personal amb el benestar i el futur de les nostres illes, després, m’agrada la política i en tercer lloc i no en darrer, l’experiència i els coneixements que m’ha donat compartir hores i hores de feina colze a colze amb tots el Presidents des de 1978 fins 2014.

No massa gent han tingut la oportunitat – pot ser única – de treballar i aprendre de personalitats tant importants que han passat pel Govern de les Illes Balears. He viscut d’aprop tots els esdeveniments des d’aquells llunyans anys de la preautonomia fins ara i cito: Comissió dels 11, Estatut d’Autonomia de les Illes balears, Normalització Lingüística, Llei del sol, Llei Urbanisme, i moltes més, això és un petit exemple de lo que s’ha fet fins ara.

Com és evident, jo, com a Cap de Protocol, sols era un testimoni d’excepció, de primera mà, ho vaig viure dia a dia i totes aquestes vivències m’han servit per constatar les diferències en les maneres de governar, d’estils, de formació, de cultura, de criteri, de voluntat de servir als demés, en definitiva m’ha permès tenir una opinió per escriure els articles setmanals amb una mica de coneixement de causa.

Com he esmentat abans, aquesta vegada no parlaré de la President Armengol, ni del seu Govern ni del Pacte que li dóna suport, encara que quan llegeixo i escolto les distintes informacions no hem puc resistir a dir la meva.

La meva família em diu: “ escriu un llibre, escriu les teves vivències, sempre que es puguin contar i no facin mal a ningú” jo no n’estic segur, en els articles no aprofundeixo en els temes – Un bon amic periodista, mestre i savi me va dir – “amb un foli ni ha prou, més llarg la gent ja no ho llegeix, es cansa i no li interessa” i li segueixo el consell, cada escrit meu no es més llarg d’un foli, equivalent a 350-400 paraules i així ho faig, suficient per resumir les opinions i sintetitzar i així ho he après a fer.

Ara és temps d’expressar les meves opinions i així ho seguiré fent. Com he dit abans, avui no parlo de la President Armengol ni de política, però si és cert que quan ho faig, encara que sigui en el desacord i sense obviar les veritats, ho faig amb tot el meu afecte i el respecte que sempre he tingut i tindré amb totes les persones, autoritats i Presidents de les Illes Balears.