mallorcadiario.cibeles.net

Pitimenàrnia

Escucha la noticia

Això de Tabàrnia és un doi de dimensions tan considerables que només es podia superar amb una absurditat tan palmària com Palmàrnia. Si els partidaris de Tabàrnia pretenien d’unir les comarques barcelonines i tarragonines que han votat a favor de l’espanyolisme o l’unionisme —digueu-ne com vulgueu— i no les de Barcelona i Girona per fer un Girbàrnia és perquè les gironines no resultaren tan proclius a llurs interessos. Els de Palmàrnia proposen enviar la Part Forana a pondre i independitzar Ciutat per treure defora de les institucions les forces no constitucionalistes.

El problema és que la radiografia electoral de Palma i Mallorca no dista tant com la dels eixos Barcelona-Tarragona i Lleida-Girona. Als vuitanta, a les Illes, guanyava el PSOE a les estatals i a Palma, Ramon Aguiló —el millor batle que hem tengut i un excel·lent columnista, val a dir-ho. I Miquel Payeras ja demostrà que això de la magnificència de Rodríguez era tota una farsa perquè el PP urbà mai va registrar millors resultats que el de la Part Forana. A unes jornades de la Fundació Darder-Mascaró a Inca, Pau Jordà ens explicava que l’avanç de MÉS respecte al PSM s’havia produït sobretot a Palma, però això es compensa amb un Ciudadanos que dobla a l’entorn urbà la representació que assolí al Govern, el Consell o l’Ajuntament de Calvià. Ara com ara, El Pi no té representació a Cort però s’ha de dir que l’espai del centre autonomista sempre ha estat a Palma com l’ànima d’en Robert —i fins i tot amb Joan Perelló als vuitanta el PSM també va arribar a quedar fora de la representació consistorial.

I Álvaro Delgado, que ha inventat això de Palmàrnia, ha demostrat una vegada més el menyspreu i la indiferència que solen gastar els mallorquins envers les altres illes. Deixant de banda Formentera, que aporta un sol diputat, s’ha de tenir en compte que, proporcionalment, els vots de Menorca i Eivissa valen més que els de Mallorca, i jo pens que és bo que així sigui per evitar que això es converteixi en una Mallorcàrnia.

No sé si al·ludia Delgado a El Pi i, sobretot, a MÉS amb això de deixar fora els partits no estatalistes. Però si és així la seva jugada estaria en Pitimenàrnia per la poca solidesa que tradicionalment han mostrat les formacions illenques per imposar-se arreu del territori, mentre que la de MÉS i El Pi hauria de basar-se en reforçar les costures a les Balears menors.

Quant a El Pi, em comentava l’amic Carles Roig que és molt activa la presència de na Carmen Tur als plenaris del consistori de Vila i, si la salut l’acompanya, per al 2019 podria tornar a ser la candidata «pinera»; és difícil creure que a la formació li pugui tornar a escapar el diputat que li va prendre Podemos per mitja dotzena de vots. A Menorca, per la seva banda, l’enquesta de Gonzalo Adán li dava un diputat al Pi per Menorca —la bona audiència d’IB3 en aquella illa i el fet que en Jaume Font hagi interioritzat molt bé el discurs de Mallorca, Menorca i les Pitiüses sens dubte hi ha ajudat. Ja s’han formalitzat els comitès de Sant Lluís i Es Castell i, en breu, s’esperen els d’Alaior i Ferreries.

MÉS per Menorca, per la seva banda, ha sortit del govern i és vista amb bons ulls per molts d’amics nacionalistes mallorquins que la respecten pel seu coratge; no pocs consideren que són els únics que mantenen l’essència del vell PSM mallorquí, que donen per mort i enterrat. Però Eivissa sempre ha resultat l’autèntic taló d’Aquil·les de MÉS; tradicionalment s’hi presentava amb el nom de PSM-ENE i això de la ema... a Eivissa... li donava per un grapat de vots, però la tercera força de l’illa tradicionalment era ERC —i de ver que això que la ema faci més por que la ce a Eivissa és per fer-nos-ho mirar, els mallorquins!

En definitiva, bones esperances per a El Pi a Eivissa i Menorca, bones també per a Més per Menorca i esperem i desitgem que MÉS d’Eivissa aconsegueixi aglutinar una força progressista, ecologista i d’esquerres que sobretot arranqui vots al radicalisme de Podemos i al sucursalisme socialista del PSOE. Que venguin, en definitiva, els bons temps de Pitimenàrnia.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios