Professionals de s'educació catalana

Per sort, a s'actualitat, es casos de bulling a ses aules són de cada vegada menos freqüents. No obstant això han existit, existeixen i existiran per que sa condició humana mos fa febles. Lo millor que se pot fer és donar publicitat perquè servesqui de revulsiu davant possibles abusos, be sigui de professor a alumne, entre iguals o d'alumnes a professors. S'actual Govern fa bé en pregonar an es quatre vents sa violència de gènere, mal anomenada violència masclista (no sempre és s'homo qui maltracta) perquè la maltratada sàpiga com reaccionar i s'agressor comprengui que no sortirà victorios. En canvi no actua d'igual manera amb sos menors i si no fos per sa Fundació Jaume III, FN Circul Balear i medis a nivell nacional, es desgreuge hagués passat desapercebut. Sa Consellería d'Educació i Universitat, amb so Sr Martí March an es capdavant, no s'ha pronunciat i deixa en evidència sa politisació que sofreixen ses aules en matèria lingüística.

Quins temps aquells en es quals es mestre era un savi, tenia empatia i mostrava com raonar an es seus alumnes. Avui en dia són més els que exerceixen amb so certificat de capacitats pedagògiques i un nivell de “ERCatalanidad” molt elevat. Dic això perquè si hagués existit twitter en aquells meravellosos anys un mestre hagués sabut contestar es seu alumne amb arguments i no amb insults, o millor encara, hagués vist que es seu alumne tenia raó en admetre que era balear i espanyol.

José Planas