La gota que fa vessar el got!!!

Soc la neta de JOAN LOSA CAMPOMAR, desaparegut i assassinat a Porreres.

Rescatat en la primera fase de la exhumació, juntament amb altres companys. Identificat per ADN i entregat en solemne cerimònia al gener del 2018.

Des d'aquests lloc, des de l'espai de familiar directe d'un home del poble, d'un pollencí d’idees progressistes, que va fundar el Consell d'Esquerra Republicana a Port de Pollença en 1936, d'un home empresonat a Can Mir, d'un home al qual van assassinar a Porreres, d'un home que va patir allò que no vull pensar al costat dels seus companys i companyes de presó. Des d'aquest espai personal, escric aquestes paraules per aquells que s'atreveixen a sentir-se ofesos perquè els seus noms no surten a les noticies, d'aquells que s'atreveixen a comparar el dolor i el trauma que els actes de violència, silenciats al llarg de més de 80 anys per la dictadura feixista i pel maleït pacte de SILENCI de la transició, ha traspassat generacions causant tota mena de traumes en les famílies.

Com us atreviu a comparar el vostre "dolor d'historiadors" amb el de sa meva padrina Teresa, que en acabar de néixer la seva filleta, es va veure obligada a cercar per tot arreu de l'illa, removent entre la roba i els objectes apilats en alguns cementiris intentant certificar el que ja ella havia de saber internament, que el seu home, en JOAN LOSA CAMPOMAR, havia estat assassinat i que mai el tornaria a veure. Que mai la seva filla Montse el podria conèixer, ni gaudir del seu amor i del seu recolzament. Que jo mateixa, la seva neta no tan sols no el coneixeria en vida, sinó que tampoc el coneixeria com a part significativa de la família fins a ser ja una dona gran. Fins que els moviments memorialistes van començar a destapar i reclamar en veu cada cop més alta, per la VERITAT d'uns fet amagats i SILENCIATS amb la por i la repressió del feixisme.

Com us atreviu a comparar el nostre dolor, el dolor de les famílies amb "el dolor dels historiador" que per molta empatia que puguin tenir amb les víctimes, no han sentir ni ells ni les seves famílies, la repressió, el maltractament i el SILENCI imposat pel militars colpistes.

Tampoc us hem vist reclamant exhumacions, ni justícia universal posant una Querella a l'Argentina perquè aquí, en aquest país, totes les demandes son arxivades al·legant la manipulada Llei d'Amnistia de 1977.

Com us atreviu a maltractar novament a totes les famílies que portem anys reclamant la VERITAT amagada i silenciada.

És indigne que pretengueu desprestigiar i atacar públicament a la nostra Associació de Memòria de Mallorca, perquè esteu fent el mateix amb les famílies de les víctimes.

Tots podem cometre errors, doncs formen part de la condició humana, però voler fer mal amb tota la mala intenció, és absolutament imperdonable.

Maite Blázquez Losa

Neta de Joan Losa Campomar

Vocal de Memòria de Mallorca