El 'Calobra' en compleix 50

Durant la dècada dels anys seixanta va haver-hi un visionari de la indústria turística, en Joan Mayol Mayol, en Joan de Capapuig, un empresari aleshores conegut a la comarca per ser propietari d'una de les fàbriques tèxtils que en aquells moments ens veia obligat a tancar les portes a causa d'una gran crisi econòmica. Duit pel seu caràcter emprenedor va encarregar la construcció d'un vaixell, una "golondrina", a les drassanes de D. Diego Fuentes, a Palma.

La flota de vaixells que hi havia en aquell temps al Port de Sóller estava formada per petits llaüts dedicats a transportar turistes a Sa Calobra i a Cala Tuent. En aquella època començaren també a fer excursions altres tipus d'embarcacions més grans. És un bon moment per recordar el nom d'algunes d'aquelles il·lustres barques: Peña Blanca, JC, Joven Pepita, Peña Brava, Capapuig, Atrevido, etc.

Som a l'any 1966. Aquell any, una barca de grans característiques per l'època causà una gran expectació per la innovació que va provocar en el sector turístic, en procés d'expansió. Realment, una de les finalitats de la barca era traslladar el correu a sa Calobra, però tal vegada en Joan Mayol va entendre que si servia per aquesta tasca era una llàstima no aprofitar aquells viatges per compartir-los amb turistes i mallorquins. Va ser en aquell moment quan va començar de bon de veres a desenvolupar-se el tràfic de passatgers per la zona nord-oest de l'illa.

Coincidint en el temps, el Port de Sóller va sofrir una transformació profunda amb la instal·lació de passarel·les d'embarcament al costat de la platja, amb la finalitat de facilitar l'accés a aquelles barques dels turistes que s'allotjaven als diferents hotels de la zona. D'aquells hotels, uns encara en actiu i altres ja desapareguts.

Deu anys més tard, el 1976, va ser en Joan Mayol Thomàs qui va prendre el relleu del seu pare, mort el 1969, i va crear l'empresa Barcos Azules S.A. amb la col·laboració de la seva dona, Montse Mundó, i de tots els seus fills, l'empresa va tornar gran amb l'adquisició de noves embarcacions.

Però tornem al principi i donem la importància que té a la primera de les barques blaves.

El CALOBRA és una embarcació de fusta, construïda artesanalment per un mestre d'aixa. Respon al disseny tradicional de les "golondrines". Té 14,62 metres d'eslora i 4,22 metres de màniga, amb dos motors Volvo Penta de 165 cv cada un. Això li proporcionava una velocitat de creuer d'entre 12 i 14 nusos. Dedicava la seva feina principalment a l'excursió del Port de Sóller fins a Formentor, dos dies a la setmana i altres dos des del Port de Sóller a Sant Telm. És a dir, recorria tota la costa nord-oest de Mallorca.

El CALOBRA va passar per un procés de restauració l'any 2003. D'aquesta manera s'ha aconseguit que segueixi formant part de la flota de tràfic de passatgers a la regió marítima de la costa nord de l'illa. Té una presència emblemàtica al Port i una participació destacada, per les seves pròpies característiques, a les festes del Port, les més tradicionals la de Sant Pere, dia 29 de juny, o de de la Mare de Déu del Carme, patrona marinera, dia 15 de Juliol. A les dues processons surt el Calobra, més enllà de continuar fent trajectes a llocs com cala Tuent, cala Deià, Sa Foradada o sa Calobra.

Celebrar 50 anys d'una barca és important. Però més important és la simbologia que hi ha darrera el Calobra. Simbolitza un canvi en el model turístic del Port de Sóller, simbolitza la incursió d'un nou model d'embarcació i una nova oferta turística als visitants, i simbolitza també la feina d'una família que va entendre que només l'esforç i la dedicació a una petita empresa familiar li permetria sortir d'un moment crític i obrir-se pas al llarg de tres generacions. El model dels pioners, els dos Joans, el nostre padrí i el nostre pare, és el que ha servit de guia als que hi som ara. A més de manifestar un record per aquests pioners, Joan Mayol Mayol i Joan Mayol Thomàs, no seria just si no dedicàs també un emotiu record al meu germà Javier Mayol Mundó.

Les barques blaves de Sóller tenen avui una flota de nou vaixells, tots més moderns i gairebé tots més grans que el Calobra. Però, per a nosaltres, els Capapuig, el Calobra continua essent la barca de referència, la que ens assenyala un camí. Moltes gràcies i molts d'anys pel Calobra!