27 de novembre, festivitat des beat mallorquí Ramon Llull

Des de fa molts d’anys ses institucions catalanes s’han anat apropiant de sa figura des mallorquí més universal de tots es temps, es beat Ramon Llull. Amb s’aquiescència de ses institucions de Balears, Catalunya s’ha fet seu es nom des beat mallorquí. Un exemple ho va ser sa declaració per part de sa Generalitat de Catalunya de l’any 2016 com “Any Llull”. De fet, en Llull ès conegut arreu com un filòsof català i com es forjador de sa llengo catalana. A Catalunya ja ès “normal” que hi trobem multitud d’institucions i premis amb so seu nom: Universitat Ramon Llull, Institut Ramon Llull, Fundació Blanquerna, Premi de les lletres catalanes Ramon Llull, Escola Ramon Llull, Centre de Recerca Ramon Llull...

Però aquesta “normalitat” no ès més que una apropiació postissa i forçada de sa figura d’en Llull, sobre tot, durant aquests darrers 50 anys. Aquesta artificialitat se veu molt clara quan es catalanisme vol igualar sa suposada vinculació de Catalunya amb en Ramon Llull amb so secular, vertader i legítim vincle que sempre ha tengut en es Doctor Il·luminat amb Mallorca, sa terra on hi nasqué.

Es catalanisme a través d’un “material didàctic” titulat “Ruta Ramon Llull a Mallorca i Catalunya, guia del professorat” penjat a sa web www.rutesramonllull.cat. cerca sa justificació de sa suposada vinculació d’en Ramon Llull amb Catalunya. En es “material didàctic” hi figuren 20 llocs mallorquins i 9 llocs catalans, molts d’ells agafats amb pinces, més rellevants relacionats amb sa figura d’en Llull.

Des 20 llocs de Mallorca per visitar i conèixer, n’hi ha 6 que es beat va trepitjar i un altre que ès es sepulcre on hi està enterrat. En es “material didàctic” hi trobam es Monasteri de la Real [on hi va escriure ses seves obres ”Art abreujada d’atrobar veritat” i “Llibre del Gentil i dels Tres savis”], s’esglèsia de Santa Margalida [on després d’escoltar-hi un sermó damunt sant Francesc va quedar convençut que havia de canviar de vida], una làpida de sa Plaça Major de Palma que senyala on se trobava sa seva casa natal, s’esglèsia de Santa Eulàlia [on va iniciar es canvi espiritual de sa seva vida], es puig de Randa [on s’hi va retirar a una cova a meditar], es Monasteri de Miramar [on hi va fundar s’escola de llengos aràbigues i on també hi ha diversos monuments aixecats per s’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria] i sa basílica de Sant Francesc [on hi està enterrat en un sepulcre obra d’en Francesc Sagrera, esculpit l’any 1487].

En ets altres 13 llocs mallorquins hi trobam estàtues i monuments dedicats o que s’hi guarda un important llegat lul·lià: es Museu de Mallorca [una predel·la que representa en Llull predicant an es musulmans i un gran mascaró de proa esculpit p’en Ricard Anckerman que va pertànyer an es vapor “Lulio”], s’esglèsia de Sant Miquel [una imatge d’en Ramon Llull en es portal, obra de 1398 de s’escultor Pere de Sant Joan i un retaule barroc a s’interior dedicat], s’Ajuntament de Palma [un quadro des segle XVII d’en Miquel Bestard que representa es seu enterrament, un bust des segle XIX esculpit p’en Llorenç Rosselló i un retrat pintat p’en Ricard Anckerman], s’Estudi General Lul·lià fundat en es segle XV [a sa seu actual hi ha una capelleta amb una ratjola que reprodueix sa seva figura], es Passeig d’en Sagrera [un monument de bronzo erigit el 1967 per s’escultor Horaci de Eguía], sa Catedral de Mallorca [una gran estàtua a sa fatxada principal, obra de s’escultor Guillem Galmés, acabada l’any 1888], es Col·legi de la Sapiència fundat el 1629 baix s’advocació d’en Llull [un relleu damunt es portal amb sa figura d’en Llull i una escultura de l’any 1929 en es claustre], sa Casa de Cultura de Palma [dos medallons a sa fatxada amb sa figura d’en Llull], s’Institut Ramon Llull [des de 1936 du es seu nom, hi ha una escultura en es pati], sa Biblioteca March [es fons bibliogràfic de sa “Maioricensis Schola Lullistica”], sa Biblioteca Diocesana de Mallorca [s’hi conserven diversos manuscrits seus: “Llibre de contemplació en Déu” i ”Arbre de filosofia d’amor”], sa Societat Arqueològica Lul·liana, [fundada el 1880 amb s’objectiu de preservar sa seva figura i obra] i un comerç de Palma (General Òptica) [un mural que evoca s’escala de s’enteniment d’en Llull].

Seguint amb so “material didàctic”. Des 9 llocs de Catalunya a conèixer, només un d’ells se sap amb certesa que en Llull el trepitjà: sa sinagoga de Barcelona. A la resta a penes hi ha escultures o se tracta de monuments moderns des segles XIX i XX o ,simplement, no tenen res a veure amb ell: es Museu Marítim de Barcelona [una sala amb so seu nom], sa Catedral de Barcelona [una escultura d’en Ramon de Penyafort], es Palau Reial Major [pentura s’hi va entrevistar amb en Jaume II d’Aragó], s’Universitat de Barcelona [una estàtua del 1876], s’Ajuntament de Barcelona [un fris del 1969 on hi ha un medalló dedicat a en Llull], es Museu d’Art de Catalunya [un quadro del 1620 i una predel·la des segle XVI procedent, com no, de Mallorca], es Monasteri de Montserrat [un monument abstracte de formigó de l’any 1976]. En es Castell de Vilassar de Dalt hi ha una còpia notarial de s’original des seu testament de 1313, on s’hi pot lletgir en quines llengos escrivia ses seves obres. En es seu testament demanava que se fessin còpies d’elles en romanç i en llatí [“scribantur libri in pergameno in romancio et latino”]. Sí, en romanç i no en català. ¿Com pot ser que “el forjador de la llengua catalana” desconegués sa seva existència en es segle XIV?

Si comparam ses dues rutes queda ben clar que es vincle des beat Ramon Llull amb Mallorca, arrelat i fixat a totes ses èpoques de sa vida mallorquina, ès s’únic cert, legítim i vàlid. En canvi, es suposat vincle d’en Llull amb Catalunya se confirma que ès fictici, inventat i artificial, com també ho ès tota sa doctrina catalanista que se va apropiant de sa cultura, sa llengo, es símbols, s’història, es personatges, es costums i ses tradicions de Balears, per imposar-ne d’altres de postissos i forasters a Balears.